Vacances a Colera amb Vies Braves, el relat d’una de les nostres experiències

La meva germana Montserrat ha decidit passar les vacances a Colera i ha vingut uns dies a visitar-nos a l’apartament familiar que tenim a Llançà volen. Els dies que bufa la Tramuntana se la veu més nerviosa, avui només d’entrar per la porta de casa, ens ha proposat de fer una nedada a la Via Brava de Garbet demà a la tarda amb tota la família. En Jordi, el meu marit que és més de secà, no li ha fet gaire il·lusió la idea i li ha recordat que tenim el cotxe al taller mecànic per avaria. A la Montserrat no li ha faltat temps per inscriure’ns a l’activitat de natació, buscar els horaris de tren de Llançà a Colera i organitzar-nos el dijous per passar el dia a Colera.

Ens hem despertat tard, la Montserrat ens ha preparat pa amb tomàquet amb pernil, formatge i anxoves i ho ha acompanyat amb un suc de taronja natural amb mel. El dia ha començat bé, només han estat cinc minuts amb el tren regional. A Colera hem dinat molt bé, hem begut una mica de vi local, hem menjat cargols a la llauna per picar i una paella de marisc.

Després de fer la digestió ens dirigim al lloc de trobada de la nedada, davant el cartell informatiu de la Via Brava de Colera. El mar està com un plat i la Montserrat, neguitosa com sempre, no s’ha pogut esperar a posar-hi els peus i “tastar la temperatura de l’aigua”, se la veu contenta. Mentre la Montserrat gaudeix de l’aigua en Jordi em mira i diu que té dubtes sobre el què està fent. Abans que en Jordi pugui continuar posant excuses arriba  en Jaume, el dinamitzador local de la Via Brava de Colera que ens dóna la benvinguda i es presenta.

Poc a poc va arribant gent i en Jaume s’interessa pel nostre nivell. Quan ja hi som tots, ens explica què són les Vies Braves, ens recorda que a Colera hi ha dues Vies Braves, ens comenta quins són els objectius del projecte, diu que les activitats estan dirigides a tots els públics i ens recorda quantes Vies Braves hi ha tant a la Costa Brava com a la Costa Barcelona.

Amb l’ajuda del cartell, perquè ens en puguem fer una idea, ens ensenya les característiques de la Via Brava que nedarem avui i entre tots els participants dissenyem el recorregut. En Jaume fa especial atenció a les recomanacions d’ús i seguretat de les Vies Braves i ens recomana nedar amb el que a nosaltres ens faci sentir més còmodes. Tothom porta casquet, ulleres i banyador de natació, algú porta neoprè, també boies estanques de seguretat, i hi ha algú que porta càmera de fotos. En Jordi, que no se sent àgil en el medi aquàtic, aprofita per posar-se les aletes. En Jaume a la mà porta un petit llibret i ens presenta les espècies que podrem observar mentre nedem i ens parla sobre el respecte a aquests animalons.

Abans d’entrar a l’aigua en Jaume ens deixa boies estanques de seguretat per a tots aquells que no en tenim i ens ensenya a utilitzar-les, a dins hi guardem el telèfon, la roba, les xancletes i la cartera. Fem una foto de grup, seguim amb un petit escalfament i poc a poc anem entrant a l’aigua, en Jordi respira fort… En Jaume, que està al seu costat, li explica que el paisatge que està veient és un dels més preciosos de la Costa Brava i que avui tindrà l’oportunitat de veure’l des d’una nova perspectiva encara més espectacular.

En Jaume el convida a estirar-se panxa amunt i respirar, gaudir del so del mar, els ocells, tancar els ulls,… després l’anima a posar-se panxa avall i mirar els petits peixets i els còdols exquisits que són tant característics de la zona. En Jordi està preparat per gaudir del mar i en Jaume ens recorda a tots els participants com podem nedar de manera eficient. Comencem a fer les primeres braçades a la Platja de Colera i ens dirigim a Cala Rovellada.

Durant la nedada anem fent parades per reagrupar el grup i quan parem en Jaume aprofita per explicar-nos que l’economia principal de Colera és el turisme i la vinya i que el poble de Colera va ser fundat el 1700, el 1885 va formar part del municipi de Portbou i que finalment el 1934 Colera es va segregar del terme de Portbou, actualment amb 600 habitants.

Continuem la nedada i al cap d’unes 10 braçades en Jaume ens fa aturar. Es deslliga la boia de la cintura i s’enfonsa, ens assenyala sota aigua un pop amagat entre les roques! Quan treu el cap fora de l’aigua està ben content i ens explica que la zona de Colera és muntanyosa i que aquí els Pirineus topen amb la Costa Brava formant paratges naturals magnífics entre terra i mar amb nombrosos esculls i posidònia que donen molta vida al mar. A l’esquerra ens avisa de la presència de dos corbs marins amb el pit blanc i un de completament negre badant les ales al sol.

Tornem a arrencar, en Jordi està bocabadat, els corbs marins més joves ens segueixen nedant al nostre costat i de tant en quant es van enfonsant per perseguir algun peixet.

En Jaume va a buscar el grup de més endavant on hi ha la Montserrat, sembla que s’han desviat uns metres respecte les boies que delimiten l’espai de la Via Brava. Els atura i els hi explica alguns consells sobre com orientar-se millor dins el mar. En Jordi i jo atrapem el grup capdavanter, en Jordi està content però se sent cansat i prefereix sortir de l’aigua per la sortida d’emergència que hi ha a Roca Blanca i seguir-nos pel camí de ronda.

El ritme de la nedada ara és una mica més alt però continuen havent-hi parades de reagrupament. Durant la nedada veiem un grup de salpes, anèmones de colors preciosos, tomates de mar, algunes holotúries i dues estrelles petitones. En Jaume ens explica que en els Països Catalans l’eriçó de mar és possiblement l’animal que rep més noms “engarota, garota, bogamarí, eriçó, garoina,…”. Acabem la nedada a Cala Rovellada.

Tots tornem caminant pel camí de ronda amb les xancletes que tenim guardades dins les boies estanques. És sorprenent veure com si ens elevem uns metres de la superfície de l’aigua  com es manté d’allò més cristal·lina. Pel camí de ronda en Jaume aprofita per ensenyar-nos alguns joncs d’aigua dolça, explica que són plantes que indiquen que ens trobem en una zona humida i que hi ha alguna font o rierol a prop.

En Jaume ens comenta que si som capaços de transmetre a la gent que té respecte al mar, les característiques de fauna que es poden trobar i el que anirem veient durant la nedada poc a poc la gent va deixant enrere la por.

En Jaume assenyala a l’altre costat de la badia de Colera, on es troba la Muntanya dels Canons amb només 123m d’alçada, diu que allà dalt s’hi poden veure els canons que van pertànyer a unes naus de l’armada espanyola i que van naufragar davant de Colera l’any 1793 durant la Guerra de la Independència, ens proposa anar-hi a caminar un altre dia per veure les mítiques vinyes.

Arribem a la Platja de Colera, en Jordi celebra la jornada cantant la seva cançó preferida, en Jaume se’l mira i somriu, així és com ens acomiadem del bonic grup i la fantàstica jornada d’avui.

L’aventura ha sigut molt satisfactòria per a tots, en Jordi repetirà, diu que ha quedat parat de la sensació de nedar al mar i la seguretat que ha sentit en tot moment. En Jordi incideix que mentre nedava semblava que estigués sobrevolant un altre món i la Montserrat apunta que quan ella neda al mar li dona la sensació que és directora del seu propi documental.

Ja tornem cap a Llançà i estem pensant en participar en alguna activitat d’esnòrquel.

By | 2017-10-06T09:40:24+00:00 dimecres, 23 d'agost del 2017 |NOTÍCIES|0 Comments

About the Author:

Leave A Comment


X
X